La població de Talarn, que pertany a la comarca del Pallars Jussà, ocupa la conca mitjana de la Noguera Pallaresa, a cavall entre els alts cims dels Pirineus i la serra de Montsec. Al sud, limítrof amb la Catalunya central i la comarca de la Noguera.

El municipi de Talarn s'estén majoritàriament a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant la població de Tremp, la qual es creu que s'originà en un territori inicialment integrat a Talarn.

El municipi comprèn, a més de la vila de Talarn, el caseriu de Nerets, l'antic despoblat de Castelló d'Enclús i l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials. Aquesta conta amb 45 habitants empadronats, que amb els 320 habitants de Talarn formen un municipi de 365 h.

Els carrers conserven l'aspecte del segle XVII, el moment més esplendorós de la vila, amb algunes cases nobles, entre les quals destaca la del baró d'Eroles.

De l'any 1911 a 1916 es va construir l'embassament de Sant Antoni i la central hidroelèctrica de Talarn.

Petit recull històric de Talarn

El topònim de Talarn deriva de TALARNO, fortalesa cèltica erigida al s.VII abans de Crist. La vila es va formar al capdamunt d'un turó, a recer de l'antic castell, que n'ocupava la part més elevada i al voltant del qual va anar creixent un petit poblet que, amb el temps, esdevindria un dels centres de població més importants de la comarca. 

El lloc s'esmenta al 1060, quan el comte de Pallars va cedir el territori de Tremp, que era de Talarn, a la mitra d'Urgell per a la construcció de la col·legiata de Santa Maria. El 1370 el rei li va atorgar el dret de celebrar fira i mercat.

El 5 d'octubre de 1453, el rei Alfons V d'Aragó i IV de Catalunya constitueix TALARN capital de la sotsvegueria del Pallars i residència obligada dels sotsveguers.(La vila tenia vot a corts).

Durant els segles XVII i XVIII, Talarn es converteix en residència habitual de la noblesa. L'any 1716 esdevé seu de corregiment, (per haver sigut filipista en la guerra de Successió), que tindrà com a excepcional corregidor, l'any 1784, el baró d'Eroles D. Joaquim Ibáñez - Cuevas i de Valonga, il·lustre predecessor de qui, anys a venir, serà capità general de Catalunya, D. Joan Ibáñez Cuevas.

L'església parroquial de Sant Martí és d'origen romànic i es troba ja documentada el 1097. No obstant això, tal com la trobem avui dia correspon a la reconstrucció del 1639. Conserva un magnífic orgue barroc.

[index]  
[central hidroelèctrica de Talarn]  
[serveis, festes ...]   
[el baró d'Eroles]
[església de Sant Martí]